Rehabilitació i ampliació d’un habitatge entre mitgeres amb evolució a cohabitatge sènior

Vilafranca del Penedès

El projecte consisteix en la rehabilitació i ampliació d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres situat al nucli urbà de Vilafranca del Penedès. Més enllà de la renovació de l’edifici existent, la intervenció planteja una reflexió sobre la capacitat de l’arquitectura per adaptar-se als canvis socials, familiars i ambientals al llarg del temps.

La proposta es desenvolupa en dues fases. En una primera etapa, l’edifici funciona com a habitatge unifamiliar. Paral·lelament, el projecte incorpora des del seu origen les condicions necessàries perquè, en un futur, pugui transformar-se en un cohabitatge sènior de quatre unitats residencials amb espais compartits, sense necessitat d'una nova intervenció estructural. Aquesta previsió converteix la flexibilitat en una estratègia de projecte i entén l'adaptabilitat com una forma de sostenibilitat.

La intervenció recupera l’habitatge existent i n’esgota el potencial edificatori mitjançant una ampliació en profunditat i la incorporació d’una nova planta, evitant la necessitat de nova ocupació de sòl. Es tracta d’una aposta per la reutilització del parc edificat com a alternativa a l’obra nova, allargant la vida útil de l’edifici i preparant-lo per acollir noves formes d’habitar.

Des del punt de vista ambiental, el projecte prioritza les estratègies passives davant la incorporació de sistemes actius. L’orientació del solar, la ventilació natural creuada, l’aprofitament de la llum natural i el disseny de l’envolupant permeten garantir unes bones condicions de confort interior amb una demanda energètica molt reduïda. Durant el procés de projecte es van calcular les transmitàncies tèrmiques dels diferents elements constructius, verificant que l’edifici podia assolir les condicions de confort sense necessitat d'incorporar sistemes de climatització mecànica.

La selecció dels materials respon als mateixos criteris de sostenibilitat, salut i durabilitat. Es reutilitzen els murs de pedra existents, es fan servir revestiments de calç per les seves propietats higrotèrmiques i la seva transpirabilitat, fusta sense tractaments tòxics com a material renovable i formigó cel·lular (Itong) per millorar l’aïllament tèrmic de l’envolupant amb un sistema constructiu lleuger i eficient. La materialitat del projecte s’inspira en els principis de la filosofia Cradle to Cradle, prioritzant materials saludables, durables i de baix impacte ambiental.

Més enllà dels aspectes constructius i energètics, el projecte planteja una resposta a dos reptes contemporanis. D’una banda, la necessitat de reduir l’impacte ambiental de l’edificació mitjançant la rehabilitació i l’aprofitament dels recursos existents. De l’altra, la demanda de nous models residencials capaços d’acompanyar l’envelliment de la població, fomentant formes de convivència que combinin autonomia, suport mutu i vida comunitària.

Entenem aquest projecte com una manera de reivindicar una arquitectura capaç de mirar més enllà del present. Una arquitectura que no només resol les necessitats actuals dels seus habitants, sinó que incorpora des del seu origen la possibilitat d’evolucionar. Perquè projectar no és anticipar una única manera de viure, sinó crear les condicions perquè la vida pugui canviar.